A partir de l'utilització de dos editors multimèdia, com són l'Audacity on es treballa el so i el Gimp on es treballen les imatges; aquest últim molt semblant al conegut Photoshop, vàrem crear aquest vídeo.
La proposta consistia en conèixer i experimentar el Windows Movie Maker a partir de la gravació que havíem dut a terme amb l'Audacity i les imatges que varem treballar i modificar amb el Gimp.
Des del meu punt de vista, penso que és una bona eina, amb moltes possibilitats i molt creativa. És un bon recurs per als mestres per tal de dinamitzar i motivar als seus alumnes.
Té els cabells negres com el carbó, ondulats, brillants com quan el sol reflecteix en el metall, i suaus com el cotó; els seus ulls desprenen vitalitat, energia i ganes de fer, són clars, d'un color verdós com el de les botelles de vidre de sidra. El seu to de pell és rosat, i de ben segur que a l'estiu es deu convertir en un to més càlid, les seves mans es veuen netes, polides, com si s'acabessin de submergir en una fina capa de crema hidratant. Té un somriure eixerit que transmet confiança i d'on s'escapen algunes rialles, els seus llavis són fins i amb un perfil ben marcat que deixen veure unes dents blanques com la neu.
Amb un nom compost, il·lumina allà on va, és clara, sincera, organitzada, treballadora i ben ordenada; es mostra amable, oberta i dolça com el gust d'un núvol de sucre; li agrada manar, donar el seu punt de vista, suggerir i aconsellar.
Sempre duu unes sabates, lluents i vistoses.. que deixen veure un caminar decidit, segur, lluitador i amb empenta. En aquest viatge l'acompanya la seva carpeta, tant característica com ella, és una carpeta ben extravagant que alhora li dóna aquest toc especial i diferent.
Aquest és el vídeo que vàrem veure a la classe de comunicació el divendres 9 d'octubre.
És una conferència que fa el senyor Ken Robinson sobre l'educació i la creativitat humana, de la capacitat d'innovació que tenen els infants i que a mesura que van creixen els la fan perdre, ja que adquireixen la por a equivocar-se.
Ens defineix la creativitat com el procés de tenir idees originals que tenen valor i que aquesta és tan important en l'educació com l'alfabetització, ja que hauria de tenir el mateix grau d'importància. També ens explica que l'educació arreu del món té la mateixa jerarquia de matèries (matemàtiques i idiomes, humanitats i l'art) i que cada vegada més als infants els eduquem de cintura cap amunt, i no potenciem la resta del cos. Com a conseqüència d'això moltes persones que tenen un gran potencial de creativitat es pensen que no el tenen, perquè no van ser valorats a l'escola.
Aquest vídeo em va fer reflexionar sobre aquest tema, ja que no se m'hagués cridat l'atenció si no arribo a veure'l. Estic d'acord amb aquest senyor, penso que cada infant té el seu potencial en unes habilitats i que aquestes no s'han de deixar de banda, sinó tot el contrari, seguir potenciant-les.
I respecte al tema de la comunicació, aquesta conferència la vaig trobar brillant i digne d'exemple. Cal destacar tot l'humor que li posa, les pauses que fa, els exemples que posa de la seva vida o anècdotes, fa preguntes i silencis i es mostra tranquil.
Aquesta és la pregunta amb la que vam començar la classe i vàrem poder veure la diferencia que hi ha entre aquests dos termes. El llenguatge és el que ens fa ser humans, un do universal, una facultat que només posseeixen els humans. Aquest té com a funció principal ordenar i classificar en categories el món (els objectes, les percepcions...) i gràcies a ell es poden fer esment d'aspectes abstractes.
Per una altra banda, la llengua és la concreció del llenguatge, un sistema de signes orals propis d'una comunitat.
Per concloure es pot dir que sense una llengua i un llenguatge no hi hauria comunicació, però també s'ha de saber quan i com dir el que volem comunicar.
Aquesta és una altra activitat de la classe de comunicació, consisteix en buscar el nom d'una persona coneguda socialment, la qual considerem bona comunicadora imostrar les raons d'elecció per mitjà de tres o quatre adjectius.
Van sortir moltes persones, i molts més adjectius, com per exemple: tranquil, delicat, expressiu, clar, pacient, humil, humor, etc.
Jo vaig escollir en Pep Guardiola i el vaig definir com a directe, clar i amb empatia, ja que penso que a l'hora de parlar no li dóna voltes al tema, sinó que diu o respon allò que li pregunten, i per una altra banda al fet de haver estat també jugador mostra una gran empatia que la reflecteix en les seves paraules.
D'aquesta activitat vàrem poder veure els elements importants per a ser bons comunicadors, els quals destacaven la claredat, la intel·ligència, l'expressivitat, entre d'altres.
Penso que per arribar a ser bons comunicador hem d'adquirir i bé treballar alguns aspectes, fer-los nostres, automatitzar-los a l'hora de parar, però també crec que tot això no es pot aconseguir si no ho posem en pràctica, per tant, també hem d'adquirir experiència.
Aquest títol correspon a la primera dinàmica que vàrem fer a la classe de comunicació. La Rosa ens va presentar aquesta pregunta i cadascú va haver de respondre-la per escrit, d'aquesta manera havíem de pensar en nosaltres mateixos. Per la meva part, sincerament, em va costar bastant respondre; ja que sembla una pregunta fàcil, però fins que no la tens cara a cara, no te n'adones de la complexitat que té.
Penso que gairebé mai fem aquestes reflexions sobre nosaltres mateixos, hauríem d'intentar trobar totes aquelles coses que podem millorar o bé aquelles altres que han de continuar pel bon camí.
Doncs, aquesta pregunta, jo responc: "Sóc una noia riallera, alegre i optimista, ja que sempre intento trobar les coses bones de les males experiències, doncs penso que de tot se n'aprèn. Em considero una persona activa, de confiança i nerviosa; bé, més ben dit, un cul inquiet. Amago la meva timidesa mostrant-me extrovertida, sóc responsable, lluitadora, competitiva, m'agrada escoltar i alhora parlar, estar amb la meva família i els amics. També puc dir que sóc noble amb mi mateixa, confio amb la meva força interior."
Ens van donar a conèixer un programa que ens ajuda a crear mapes conceptuals d'una manera molt eficient, aquest és el CMapTools. A partir d'aquí se'ns va fer una proposta de treball que consistia en crear un mapa conceptual sobre el programari lliure, a més a més ens van proporcionar tot un seguit d'informació per tal de poder seleccionar conceptes i anar-los relacionant.
Penso que la utilització d'aquest recurs és molt interessant ja que és una altra manera d'aprendre significativament i alhora anar relacionant coneixements en els nostres esquemes mentals. Per una altra banda, els mapes conceptuals són també una altra manera de gestionar i ordenar la informació.
Respecte a la utilització d'aquest nou programa per a mi, he pogut comprovar que és molt eficaç, i fàcil d'utilitzar i a més a més te l'avantatge de poder guardar els teus mapes conceptuals en un servidor per poder-los recuperar des d'un altra ordinador quan els necessiti.
Pensant amb el cap dins de l'aula dels més menuts, aquest recurs és una eina molt favorable per a la pròpia organització de la mestra dins de qualsevol àmbit, és a dir, per mitjà d'un mapa conceptual es pot recollir i emmagatzenar molta informació.
Des de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC hem estat experimentant i descobrint les possibilitats que tenen els documents de googlei ens han demanat el següent treball col·laboratiu. En els documents de google ens trobem que podem crear diferents tipus de documents (text, power point, full de càlcul, etc) primer de tot vam crear un índex en un document de text on es pot veure com hem anat discutint la creació d'aquest. A continuació vam pensar que per a presentar el treball ens aniria bé un recurs digital com podria ser una presentació power point, i així ho vàrem fer.
L'utilitzaríem com a suport mentrepresentem el tema.
A més a més per saber com ha anat la nostra presentació, vàrem adjuntar una enquesta per avaluar els coneixements i el que pensen els nostres companys sobre com ha anat l'exposició.
Penso que aquest nou mètode de treball és mol útil, ja que és una nova manera d'organitzar-se a l'hora de realitzar treballs en grup. D'aquesta manera, com normalment es fa, no s'ha de fragmentar el treball entre els membres del grup, podem tenir una visió més completa de tot el cos del treball, podem donar les nostres visions i punts de vista interactivament i incloure i ampliar per part de tots els membres els diversos punts que s'inclouen en el treball. Per una altra banda desconeixia totalment l'existència d'aquest recurs i des del moment en que el vam experimentar per primera vegada a l'aula és un dels mètodes que més utilitzo actualment.
1. La parla és un aspecte distintiu dels humans respecte als altres éssers vius 2. L'home va parlar 70.000 anys abans no sorgissin les primeres imatges (pintures rupestres) 3. Avui en dia, les imatges han adquirit molta importància en la societat actual 4. Una imatge té un límit, la parla no. 5. Tant la imatge com la parla són necessàries, ja que es complementen.
Síntesi:
En aquest article extret del llibre "Una imatge no val més que mil paraules" ens explica la vida que comparteixen i han compartir les imatges i la parla.
Ens diu que la parla és el tret que ens diferencia com a humans i que durant molt de temps hem viscut sense imatges. Però avui en dia, hi ha imatges molt útils que poden moure moltes paraules, com és l'exemple de les senyals de tràfic, però com a contradicció ens trobem que hi ha moltes idees que no es poden expressar amb imatges, és a dir, les imatges tenen un límit, en canvi amb la parla podem expressar-ho tot.
