L'inici d'un any nou

Per acabar, desitjar un bon any nou i feliç dos mil deu! :)

Que en aquest any que comença segueixin creixen les il·lusions, la salut, la força, els sentiments, les emocions, l'esforç, els coneixements; que no deixem d'aprendre, d'estimar, de somriure ni de ser humils; que no desaparegui l'esperança ni la felicitat i que apareguin noves oportunitats i no les deixem perdre; que lluitem i batallem en els nous reptes sense donar-nos per vençuts; que seguim valorant, guanyant dia rere dia, creixent, però sobretot que no se'n vagin les ganes d'ensenyar a viure, a viure amb alegria als més menuts.

El discurs

"Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat."

Aquesta frase reflexa l'estructura que ha de tenir un discurs d'una exposició oral.

Començarem amb una introducció on explicarem de què parlarem i quins són els nostres objectius (convèncer, emocionar, informar, reivindicar, proposar, defensar, etc) i a més a més és molt important captar l'atenció del públic.
A continuació desenvoluparem el tema que és on es transmeten les informacions, és a dir, en parlem, tot seguint un ordre cronològic amb les idees ben estructurades i lligades entre si. I per acabar la conclusió que és on direm del què hem parlat, sintetitzant les idees principals i oferint una imatge global del missatge.
Tant la introducció com la conclusió d'un discurs són les parts més rellevants i és on hem de posar-hi cura per tal de captivar l'interès del públic i que alhora puguin retenir el missatge.
Per una altra banda cal citar alguns components importants dins del discurs, com l'ús d'humor, fer referència a veus autoritzades, ja que d'aquesta manera allò que diem agafa més força, ús d'experiències personals per tal de transmetre el component emotiu.

Després de tot aquest semestre on hem llegit, hem recitat, hem debatut i hem exposat, puc dir que he gaudit de totes aquestes activitats i sobretot he après. Ara tinc clar el que haig de tenir en compte per tal de que les exposicions tinguin èxit, però tot i així s'ha de seguir practicant per continuar agafant confiança i arribar a ser uns bons comunicadors. En certa manera podria dir que la meva competència comunicativa ha augmentat, però és evident que ha de seguir millorant.

Compartir a través de la xarxa

Ens proposen una activitat per tal d'explorar les diverses maneres de difondre el coneixement, la reflexió educativa i les experiències que es duen a terme en les escoles a través de la xarxa. Els recursos digitals presentats són varis; el que jo he escollit ha estat la pràctica compartida, que és un espai que forma part de la pàgina web xtec.cat.

Després explorar aquest espai, he creat aquesta petita presentació on es descriu breument aquest recurs i a continuació es mostra un exemple; en aquest cas es treballa la competència d'aprendre a aprendre i tracta sobre el treball per racons.

Aquest espai ja el coneixia i ja l'havia visitat alguna vegada i segueixo pensant que és una bona manera de compartir coneixement i reflexionar sobre la pràctica docent a través de la xarxa.
En una escola es evident que els mestres tenen el suport i l'ajuda dels seus companys per tal de desenvolupar activitats i projectes, però amb aquest espai també pots trobar aquest suport i a més a més innovar el treball a l'aula.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia.

Hem parlat sobre l'adquisició de les competències digitals, tant en les aules d'educació infantil com en les nostres, ja que aquesta competència facilita l'aprenentatge i la comunicació tant amb els mestres com amb els companys.
En el nostre cas, com a futurs docents és important ja que es pot emprar la tecnologia per tal d'ensenyar i ajudar a aprendre.
Aquestes competències que han d'adquirir els futurs mestres es troben en diversos documents:

1. El document de la UNESCO on les competències es descriuen en tres nivells per a l'ús de la tecnologia:
- Nocions bàsiques de tecnologia
- Aprofundiment de coneixements
- Creació de coneixements

2. Les normes de la ITSE que ha publicat dos documents que recullen les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants:
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants


L'activitat que se'ns proposa es basa en explorar aquests documents entre d'altres (currículum d'educació infantil, currículum d'educació primària, currículum d'educació secundària obligatòria i currículum de batxillerat) i a continuació escollir una competència i situar-la.

La competència que jo vaig escollir és del document de la UNESCO:
"Los docentedes deben tener habilidades en TIC y conocimientos de los recursos Web, necessarios para hacer uso de las TIC en la adquisición de conocimientos complementarios sobre sus assignaturas, además de la pedagogía, que contribuyan a su propio desarrollo profesional"

Bé aquesta competència l'hem treballat en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ja que ens hem familiaritzat amb diferents programes i webs, com és el cas de l'Eduwiki, la Viquipèdia, l'Edu3; que poden ser molt útils per la preparació i complementació de les nostres classes, a més a més podem fer participar als nostres alumnes o bé, a partir de les idees que apareixen en aquestes webs, ens poden suggerir noves idees per a desenvolupar altres propostes de treball.

Blocosfera

Visitant els blocs també es pot aprendre!

Penso que en la blocosfera pot haver-hi un gran ensenyament recíproc, ja que molts dels blocs presenten entrades amb indicacions o instruccions d'ajuda alhora d'utilitzar alguns programes o bé reflexionar sobre allò que diuen les entrades.

Per exemple en aquest bloc, ens donen instruccions per a retallar imatges amb el Gimp; i per una altra banda tenim el bloc d'una companya, la Laura, on en una entrada ens explica els conceptes de web 2.0, bloc i blocosfera; també el bloc de la Maria ens parla de la blocosfera i hi afegeix un enllaç per tenir més definicions d'aquest terme.

Els blocs també ens donen l'oportunitat de deixar comentaris, com és el cas d'una altra companya, la Irene, on vaig veure que tenia dos enllaços al revés i li vaig deixar un comentari per tal de que ho pogués corregir.

Respecte a la blocosfera educativa, vaig visitar un bloc, on hi ha molta informació però vaig trobar una entrada força interessant, on ens donava a conèixer una web on hi podem trobar activitats curriculars adreçades als nens mitjançant l'ordinador.
Per una altra banda també vaig ser partícipe d'una entrada d'un altre bloc d'un mestre on parlen sobre les TIC com a eina. Penso que el que s'explica en aquesta entrada és molt interessant ja que des del meu punt de vista les TIC són innovació i futur deixant de banda tot el que ens poden aportar, com l'autoaprenentatge, l'estalvi de temps, una gestió més eficaç de la informació, organització, entre d'altres. Crec que les TIC s'haurien de potenciar molt més dins de les aules, que avui en dia no tenen el pes suficient que haurien de tenir.

Per concloure, m'agradaria fer una valoració personal; doncs puc dir que durant aquest temps he aprés molt amb les TIC, com per exemple tots els recursos que hem utilitzat per a treballar o les pàgines webs que hem explorat; i el que crec que és més important, és que m'he adonat de la gran complexitat que tenen, és a dir, sóc conscient de tots els avantatges que ens aporten, sobretot a l'hora de facilitar la gestió la informació i l'estalvi de temps (el que feia abans amb quatre passes ara ho puc fer en una).

Recitació

" De mi, en sé poca cosa. Tal vegada

és per això que ara ja podria

vendre'm el cos, que a penes em serveix,

no goso encara fer-me a miques.

Lladra algun gos a fora

i el vent s'esmuny a través de les portes.

Farà xiular les canyes

si és com abans el racó vora l'aigua.

No hi ha present,

tots els camins són record o pregunta."

Miquel Martí i Pol. De Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971)

Aquest és el poema que vaig recitar. Després de consultar varis llibres i rebuscar poemes va ser aquest el que vaig escollir, doncs vaig veure que no tenia cantarella, cosa que jugava al meu favor i també que no hi havia paraules desconegudes per a mi.

Per una altra banda a l'hora de recitar-lo penso que vaig articular i pronunciar bé totes les paraules, no em vaig entrebancar i en els últims versos baix baixar l'entonació.
Mirava a tot el públic, d'un costat a l'altre ja que no vaig recitar quieta, sinó que vaig caminar una mica, però sempre mantenint la distància amb el públic i alhora sense amagar-me al darrere de tot. Respecte a la veu, crec que el volum era adequat, però la velocitat no era del tot correcte; havia de haver fet algunes pauses més marcades.

Tot i així, estic contenta de la meva recitació encara que penso que sempre es pot millorar.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

I la tercera i última metàfora és l'ordinador com a eina, on l'ordinador actua com un amplificador d'experiències com escriure, dibuixar, retallar, etc. Es proporciona als infants tot un seguit d'eines molt semblant a les reals, però que no les substitueixen sinó que són un complement, com per exemple l'ús d'un pinzell o llapis virtual, fer barreges de colors, esborrar, canviar les propietats dels objectes, etc.
Un exemple seria el programa ArtRage, on ens permet dibuixar amb diferents eines i materials o bé l'Audacity, el MovieMaker, el Gimp, que són altres programes que ja hem treballat.

Respecte aquest nou programa penso que és un bon recurs per a estimular la imaginació i la creativitat dels infants, d'experimentar virtualment, el que més endavant o prèviament, han pogut fer sobre el paper. I per una altra banda també es poden plantejar com a mitjà de alliberació de les tasques rutinàries; des del meu punt de vista, crec que no està de més que els nostres alumnes treballin i gaudeixin de programes com aquest.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

La següent metàfora és l'ordinador com a laboratori, i en aquest cas els nens aprenen interactuant amb el seu context, és a dir, fent proves; l'aprenentatge és més eficaç ja que el paper del nen és més efectiu, doncs ha de posar en marxa estratègies d'assaig i d'error, d'aquesta manera treballa l'aprenentatge per descoberta. Per una altra banda també intervé l'aprenentatge significatiu doncs el nen connecta d'alguna manera amb les coses que ja sabia i d'aquesta manera va construint el seu pensament.

En aquest cas ens trobem amb programes com el Crayon Physics on els nens van fent les seves proves per tal de resoldre les situacions que se li plantegen, o bé La doctora Xinxeta on hi ha l'exemple de les condicions que afavoreixen al creixement d'una planta.

Penso que aquests programes són molt interessants ja que són una bona manera de construir nous pensaments, és a dir, és treballa amb una metodologia on els nens aprenen sense ser ensenyats i amb l'ingredient de més, com és la part lúdica. Des del meu punt de vista, crec que aquests programes s'haurien de tenir molt en compte, ja que indirectament fan treballar l'intel·lectual dels nens.

Eduwiki: El tigre

A classe hem estat parlant dels wikis, que és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat pels usuaris. La proposta de treball a partir d'aquest concepte nou, era crear un article per a la Wikipèdia o per a l'Eduwiki seguint l'estructura que ens mostren en la web.
A continuació vàrem buscar un concepte que no aparegués en els continguts de l'Eduwiki, aquest va ser: El tigre, i el vam definir creant un power point.

Bé a partir d'aquesta pràctica he conegut aquests llocs web, com la wikipèdia o l'eduwiki i a més a més he pogut experimentar com editar.
Per una altra banda penso que l'eduwiki és una bona eina de treball per als més petits a l'hora de buscar informació, ja que aquesta està adequada a la seva edat i l'opció de que ells mateixos puguin editar o afegir un nou concepte és un procés que els ajuda a desenvolupar les seves tasques d'investigació i afavorir les competències respecte a la solució de problemes.
Tant l'eduwiki com la wikipèdia són recursos que tots els docents haurien de tenir en compte, ja que, també poden potenciar el treball en equip.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Vam parlar d'un seguit de metàfores respecte als ordinadors, és a dir, segons l'ús que se li dóna al ordinador, aquest pot ensenyar o ajudar aprendre.
La primera és l'ordinador com a tutor; és refereix que en aquest cas l'ordinador és qui tutoritza el procés d'aprenentatge de l'alumne, és a dir, hi ha un paral·lelisme entre el model d'interacció entre mestre i alumne; i l'ordinador i l'alumne. Per tant, en aquest cas l'ordinador és capaç d'explicar, de preguntar i finalment avaluar les respostes del nen com ho podria fer un mestre.
Per a dur a terme aquest procés ens trobem amb programes tutorials que s'adapten als nivells dels nens, un exemple són les activitats que ens podem trobar en l'Edu365 o bé les activitats de JClic.
Dins del JClic ens podem trobar amb diferents apartats, per exemple la biblioteca d'activitats on es recullen tot un conjunt de projectes creats per diferents educadors i també el JClic que és el programa que serveix per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives multimèdia.
Vam estar experimentant-lo a classe, vam fer d'alumnes i de mestres, és a dir, vam estar provant les activitats que es poden trobar a la biblioteca i també vam crear el nostre projecte amb el JClic Author, aquest ens permet crear un gran ventall d'activitats, com trencaclosques, jocs de memòria, sopes de lletres, etc i a més a més pots crear pantalles on dones explicacions prèvies a les activitats. Aquí és l'ordinador qui corregeix les activitats mostrant un missatge d'error o bé d'encert.

Respecte aquesta metàfora i en concret en l'exemple del JClic, crec que és un gran recurs a l'hora de familiaritzar els alumnes amb els ordinadors i també és una altre tipus de metodologia que es pot emprar en el procés d'aprenentatge, ja que no només l'utilitzen els alumnes sinó que hi ha un treball previ del mestre on crea el projecte per tal de treballar els conceptes adequats.

El territori interpersonal

"TERRITORRI" Quin camp d'acció més gran que té aquesta paraula...
Suposo que per aquest motiu va ser el terme proposat per al treball final de mòdul.
Després de que aquest terme donés algunes voltes pel nostre cap, la Laura i jo vam escollir el territori que hi ha entre dues persones quan es comuniquen, aquest se'n diu "Territori Interpersonal".

Després de tots els recursos i eines que ens van oferir els mestres per tal de fer una bona exposició i d'utilitzar les estratègies que varem poder extreure del llibre "Com parlar bé en públic". Joana Rubio. Vam intentar transmetre al nostre públic allò que volíem, és a dir, el nostre objectiu era donar a conèixer aquest espai, respectar-lo i portar-lo en el camp dels més menuts. Ser conscients de que els més petits també tenen aquest espai i igual que als adults també se'ls hi ha de respectar, ja que sovint l'envaïm sense donar-nos compte.

En aquest treball havíem de posar en marxa tots els nous coneixements que havíem adquirit durant aquests tres mesos respecte a les dues assignatures del mòdul. Per la part de comunicació crec que l'exposició va estar ben estructurada; les idees i l'objectiu clars, vam introduir humor i la fluïdesa en el llenguatge oral crec que va ser correcte, tot i que potser en general podíem haver millorat en la velocitat del discurs i també en la correcció d'algunes paraules col·loquials. I per la part de TIC, varem utilitzar els documents de google com a eina de treball col·laboratiu, a més a més amb l'ajuda del bloc de l'assignatura varem poder descarregar-nos un vídeo de youtube amb l'extensió DownloadHelper.

I a continuació la presentació power point que ens va fer de suport en la nostra exposició:

Aquest treball a més a més m'ha enriquit en l'aspecte de treballar en parelles, he pogut aprendre i conèixer més a la meva companya Laura.

Quan varem acabar l'exposició les felicitacions dels nostres companys ens van fer veure que l'exposició ens havia sortit bé i el més important; que els hi havia agradat, per tant, objectiu aconseguit!

Debat

¿Poden intervenir les famílies a les aules?

Aquesta era la pregunta que obria el nostre debat.

El meu equip defensava el fet de que les famílies si que poden intervenir a les aules, és a dir, estaven A FAVOR i a partir d'aquí ens vam preparar el debat a partir de dos arguments principals; en el primer ens basàvem en l'aspecte emocional i psicològic dels nens i en el segon, en el gran ventall de possibilitats diferents que hi ha avui en dia de participar a l'aula, i a més a més i seguint l'estructura també disposàvem d'un inici on presentàvem aquests dos arguments i d'una conclusió.

Ens vam documentar y buscar informació, varem fer un petit esborrany del que serien els discursos i finalment ens vam posar a practicar, per intentar donar aquest to convincent i respectar els torns amb el temps corresponent.

Després de veure el vídeo de la lliga de debats universitaris, ens tocava a nosaltres, era el nostre torn i l'equip contrari estava ben preparat.

El resultat va ser força bo des del meu punt de vista, varem mantenir el públic atent, ja que entre els dos equips es va crear una tensió a causa dels diferents punts de vista que manteníem respecte a la pregunta inicial. Es va poder veure que els dos equips vam treballar per separat i que no hi havia res preparat.

Aquesta experiència ha estat enriquidora com totes les altres, ja que desconeixia l'estructura dels debats i no havia participat en cap d'aquesta manera. El fet de poder-lo experimentar i més endavant de seguir veient els altres debats dels meus companys m'ha proporcionat tot un conjunt de recursos i estratègies alhora de parlar en públic, com per exemple tenir molt en compte el volum de la veu, que les idees que vols transmetre al públic siguin clares i estiguin ben estructurades i també he pogut veure la importància de la documentació, és a dir, que per tal d'argumentar o bé defensar alguna idea s'ha de partir de la base d'alguna informació rellevant.