Recitació

" De mi, en sé poca cosa. Tal vegada

és per això que ara ja podria

vendre'm el cos, que a penes em serveix,

no goso encara fer-me a miques.

Lladra algun gos a fora

i el vent s'esmuny a través de les portes.

Farà xiular les canyes

si és com abans el racó vora l'aigua.

No hi ha present,

tots els camins són record o pregunta."

Miquel Martí i Pol. De Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971)

Aquest és el poema que vaig recitar. Després de consultar varis llibres i rebuscar poemes va ser aquest el que vaig escollir, doncs vaig veure que no tenia cantarella, cosa que jugava al meu favor i també que no hi havia paraules desconegudes per a mi.

Per una altra banda a l'hora de recitar-lo penso que vaig articular i pronunciar bé totes les paraules, no em vaig entrebancar i en els últims versos baix baixar l'entonació.
Mirava a tot el públic, d'un costat a l'altre ja que no vaig recitar quieta, sinó que vaig caminar una mica, però sempre mantenint la distància amb el públic i alhora sense amagar-me al darrere de tot. Respecte a la veu, crec que el volum era adequat, però la velocitat no era del tot correcte; havia de haver fet algunes pauses més marcades.

Tot i així, estic contenta de la meva recitació encara que penso que sempre es pot millorar.