L'inici d'un any nou

Per acabar, desitjar un bon any nou i feliç dos mil deu! :)

Que en aquest any que comença segueixin creixen les il·lusions, la salut, la força, els sentiments, les emocions, l'esforç, els coneixements; que no deixem d'aprendre, d'estimar, de somriure ni de ser humils; que no desaparegui l'esperança ni la felicitat i que apareguin noves oportunitats i no les deixem perdre; que lluitem i batallem en els nous reptes sense donar-nos per vençuts; que seguim valorant, guanyant dia rere dia, creixent, però sobretot que no se'n vagin les ganes d'ensenyar a viure, a viure amb alegria als més menuts.

El discurs

"Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat."

Aquesta frase reflexa l'estructura que ha de tenir un discurs d'una exposició oral.

Començarem amb una introducció on explicarem de què parlarem i quins són els nostres objectius (convèncer, emocionar, informar, reivindicar, proposar, defensar, etc) i a més a més és molt important captar l'atenció del públic.
A continuació desenvoluparem el tema que és on es transmeten les informacions, és a dir, en parlem, tot seguint un ordre cronològic amb les idees ben estructurades i lligades entre si. I per acabar la conclusió que és on direm del què hem parlat, sintetitzant les idees principals i oferint una imatge global del missatge.
Tant la introducció com la conclusió d'un discurs són les parts més rellevants i és on hem de posar-hi cura per tal de captivar l'interès del públic i que alhora puguin retenir el missatge.
Per una altra banda cal citar alguns components importants dins del discurs, com l'ús d'humor, fer referència a veus autoritzades, ja que d'aquesta manera allò que diem agafa més força, ús d'experiències personals per tal de transmetre el component emotiu.

Després de tot aquest semestre on hem llegit, hem recitat, hem debatut i hem exposat, puc dir que he gaudit de totes aquestes activitats i sobretot he après. Ara tinc clar el que haig de tenir en compte per tal de que les exposicions tinguin èxit, però tot i així s'ha de seguir practicant per continuar agafant confiança i arribar a ser uns bons comunicadors. En certa manera podria dir que la meva competència comunicativa ha augmentat, però és evident que ha de seguir millorant.

Compartir a través de la xarxa

Ens proposen una activitat per tal d'explorar les diverses maneres de difondre el coneixement, la reflexió educativa i les experiències que es duen a terme en les escoles a través de la xarxa. Els recursos digitals presentats són varis; el que jo he escollit ha estat la pràctica compartida, que és un espai que forma part de la pàgina web xtec.cat.

Després explorar aquest espai, he creat aquesta petita presentació on es descriu breument aquest recurs i a continuació es mostra un exemple; en aquest cas es treballa la competència d'aprendre a aprendre i tracta sobre el treball per racons.

Aquest espai ja el coneixia i ja l'havia visitat alguna vegada i segueixo pensant que és una bona manera de compartir coneixement i reflexionar sobre la pràctica docent a través de la xarxa.
En una escola es evident que els mestres tenen el suport i l'ajuda dels seus companys per tal de desenvolupar activitats i projectes, però amb aquest espai també pots trobar aquest suport i a més a més innovar el treball a l'aula.

Competències digitals específiques del mestre en relació a la tecnologia.

Hem parlat sobre l'adquisició de les competències digitals, tant en les aules d'educació infantil com en les nostres, ja que aquesta competència facilita l'aprenentatge i la comunicació tant amb els mestres com amb els companys.
En el nostre cas, com a futurs docents és important ja que es pot emprar la tecnologia per tal d'ensenyar i ajudar a aprendre.
Aquestes competències que han d'adquirir els futurs mestres es troben en diversos documents:

1. El document de la UNESCO on les competències es descriuen en tres nivells per a l'ús de la tecnologia:
- Nocions bàsiques de tecnologia
- Aprofundiment de coneixements
- Creació de coneixements

2. Les normes de la ITSE que ha publicat dos documents que recullen les competències que haurien de tenir els docents i els estudiants:
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Docents
- Normes Nacionals sobre Tecnologia Educativa per a Estudiants


L'activitat que se'ns proposa es basa en explorar aquests documents entre d'altres (currículum d'educació infantil, currículum d'educació primària, currículum d'educació secundària obligatòria i currículum de batxillerat) i a continuació escollir una competència i situar-la.

La competència que jo vaig escollir és del document de la UNESCO:
"Los docentedes deben tener habilidades en TIC y conocimientos de los recursos Web, necessarios para hacer uso de las TIC en la adquisición de conocimientos complementarios sobre sus assignaturas, además de la pedagogía, que contribuyan a su propio desarrollo profesional"

Bé aquesta competència l'hem treballat en l'assignatura de Gestió de la informació i TIC ja que ens hem familiaritzat amb diferents programes i webs, com és el cas de l'Eduwiki, la Viquipèdia, l'Edu3; que poden ser molt útils per la preparació i complementació de les nostres classes, a més a més podem fer participar als nostres alumnes o bé, a partir de les idees que apareixen en aquestes webs, ens poden suggerir noves idees per a desenvolupar altres propostes de treball.

Blocosfera

Visitant els blocs també es pot aprendre!

Penso que en la blocosfera pot haver-hi un gran ensenyament recíproc, ja que molts dels blocs presenten entrades amb indicacions o instruccions d'ajuda alhora d'utilitzar alguns programes o bé reflexionar sobre allò que diuen les entrades.

Per exemple en aquest bloc, ens donen instruccions per a retallar imatges amb el Gimp; i per una altra banda tenim el bloc d'una companya, la Laura, on en una entrada ens explica els conceptes de web 2.0, bloc i blocosfera; també el bloc de la Maria ens parla de la blocosfera i hi afegeix un enllaç per tenir més definicions d'aquest terme.

Els blocs també ens donen l'oportunitat de deixar comentaris, com és el cas d'una altra companya, la Irene, on vaig veure que tenia dos enllaços al revés i li vaig deixar un comentari per tal de que ho pogués corregir.

Respecte a la blocosfera educativa, vaig visitar un bloc, on hi ha molta informació però vaig trobar una entrada força interessant, on ens donava a conèixer una web on hi podem trobar activitats curriculars adreçades als nens mitjançant l'ordinador.
Per una altra banda també vaig ser partícipe d'una entrada d'un altre bloc d'un mestre on parlen sobre les TIC com a eina. Penso que el que s'explica en aquesta entrada és molt interessant ja que des del meu punt de vista les TIC són innovació i futur deixant de banda tot el que ens poden aportar, com l'autoaprenentatge, l'estalvi de temps, una gestió més eficaç de la informació, organització, entre d'altres. Crec que les TIC s'haurien de potenciar molt més dins de les aules, que avui en dia no tenen el pes suficient que haurien de tenir.

Per concloure, m'agradaria fer una valoració personal; doncs puc dir que durant aquest temps he aprés molt amb les TIC, com per exemple tots els recursos que hem utilitzat per a treballar o les pàgines webs que hem explorat; i el que crec que és més important, és que m'he adonat de la gran complexitat que tenen, és a dir, sóc conscient de tots els avantatges que ens aporten, sobretot a l'hora de facilitar la gestió la informació i l'estalvi de temps (el que feia abans amb quatre passes ara ho puc fer en una).

Recitació

" De mi, en sé poca cosa. Tal vegada

és per això que ara ja podria

vendre'm el cos, que a penes em serveix,

no goso encara fer-me a miques.

Lladra algun gos a fora

i el vent s'esmuny a través de les portes.

Farà xiular les canyes

si és com abans el racó vora l'aigua.

No hi ha present,

tots els camins són record o pregunta."

Miquel Martí i Pol. De Vint-i-set poemes en tres temps (1970-1971)

Aquest és el poema que vaig recitar. Després de consultar varis llibres i rebuscar poemes va ser aquest el que vaig escollir, doncs vaig veure que no tenia cantarella, cosa que jugava al meu favor i també que no hi havia paraules desconegudes per a mi.

Per una altra banda a l'hora de recitar-lo penso que vaig articular i pronunciar bé totes les paraules, no em vaig entrebancar i en els últims versos baix baixar l'entonació.
Mirava a tot el públic, d'un costat a l'altre ja que no vaig recitar quieta, sinó que vaig caminar una mica, però sempre mantenint la distància amb el públic i alhora sense amagar-me al darrere de tot. Respecte a la veu, crec que el volum era adequat, però la velocitat no era del tot correcte; havia de haver fet algunes pauses més marcades.

Tot i així, estic contenta de la meva recitació encara que penso que sempre es pot millorar.

La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

I la tercera i última metàfora és l'ordinador com a eina, on l'ordinador actua com un amplificador d'experiències com escriure, dibuixar, retallar, etc. Es proporciona als infants tot un seguit d'eines molt semblant a les reals, però que no les substitueixen sinó que són un complement, com per exemple l'ús d'un pinzell o llapis virtual, fer barreges de colors, esborrar, canviar les propietats dels objectes, etc.
Un exemple seria el programa ArtRage, on ens permet dibuixar amb diferents eines i materials o bé l'Audacity, el MovieMaker, el Gimp, que són altres programes que ja hem treballat.

Respecte aquest nou programa penso que és un bon recurs per a estimular la imaginació i la creativitat dels infants, d'experimentar virtualment, el que més endavant o prèviament, han pogut fer sobre el paper. I per una altra banda també es poden plantejar com a mitjà de alliberació de les tasques rutinàries; des del meu punt de vista, crec que no està de més que els nostres alumnes treballin i gaudeixin de programes com aquest.

La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

La següent metàfora és l'ordinador com a laboratori, i en aquest cas els nens aprenen interactuant amb el seu context, és a dir, fent proves; l'aprenentatge és més eficaç ja que el paper del nen és més efectiu, doncs ha de posar en marxa estratègies d'assaig i d'error, d'aquesta manera treballa l'aprenentatge per descoberta. Per una altra banda també intervé l'aprenentatge significatiu doncs el nen connecta d'alguna manera amb les coses que ja sabia i d'aquesta manera va construint el seu pensament.

En aquest cas ens trobem amb programes com el Crayon Physics on els nens van fent les seves proves per tal de resoldre les situacions que se li plantegen, o bé La doctora Xinxeta on hi ha l'exemple de les condicions que afavoreixen al creixement d'una planta.

Penso que aquests programes són molt interessants ja que són una bona manera de construir nous pensaments, és a dir, és treballa amb una metodologia on els nens aprenen sense ser ensenyats i amb l'ingredient de més, com és la part lúdica. Des del meu punt de vista, crec que aquests programes s'haurien de tenir molt en compte, ja que indirectament fan treballar l'intel·lectual dels nens.

Eduwiki: El tigre

A classe hem estat parlant dels wikis, que és un lloc web col·laboratiu que pot ser editat pels usuaris. La proposta de treball a partir d'aquest concepte nou, era crear un article per a la Wikipèdia o per a l'Eduwiki seguint l'estructura que ens mostren en la web.
A continuació vàrem buscar un concepte que no aparegués en els continguts de l'Eduwiki, aquest va ser: El tigre, i el vam definir creant un power point.

Bé a partir d'aquesta pràctica he conegut aquests llocs web, com la wikipèdia o l'eduwiki i a més a més he pogut experimentar com editar.
Per una altra banda penso que l'eduwiki és una bona eina de treball per als més petits a l'hora de buscar informació, ja que aquesta està adequada a la seva edat i l'opció de que ells mateixos puguin editar o afegir un nou concepte és un procés que els ajuda a desenvolupar les seves tasques d'investigació i afavorir les competències respecte a la solució de problemes.
Tant l'eduwiki com la wikipèdia són recursos que tots els docents haurien de tenir en compte, ja que, també poden potenciar el treball en equip.

La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Vam parlar d'un seguit de metàfores respecte als ordinadors, és a dir, segons l'ús que se li dóna al ordinador, aquest pot ensenyar o ajudar aprendre.
La primera és l'ordinador com a tutor; és refereix que en aquest cas l'ordinador és qui tutoritza el procés d'aprenentatge de l'alumne, és a dir, hi ha un paral·lelisme entre el model d'interacció entre mestre i alumne; i l'ordinador i l'alumne. Per tant, en aquest cas l'ordinador és capaç d'explicar, de preguntar i finalment avaluar les respostes del nen com ho podria fer un mestre.
Per a dur a terme aquest procés ens trobem amb programes tutorials que s'adapten als nivells dels nens, un exemple són les activitats que ens podem trobar en l'Edu365 o bé les activitats de JClic.
Dins del JClic ens podem trobar amb diferents apartats, per exemple la biblioteca d'activitats on es recullen tot un conjunt de projectes creats per diferents educadors i també el JClic que és el programa que serveix per a realitzar diversos tipus d'activitats educatives multimèdia.
Vam estar experimentant-lo a classe, vam fer d'alumnes i de mestres, és a dir, vam estar provant les activitats que es poden trobar a la biblioteca i també vam crear el nostre projecte amb el JClic Author, aquest ens permet crear un gran ventall d'activitats, com trencaclosques, jocs de memòria, sopes de lletres, etc i a més a més pots crear pantalles on dones explicacions prèvies a les activitats. Aquí és l'ordinador qui corregeix les activitats mostrant un missatge d'error o bé d'encert.

Respecte aquesta metàfora i en concret en l'exemple del JClic, crec que és un gran recurs a l'hora de familiaritzar els alumnes amb els ordinadors i també és una altre tipus de metodologia que es pot emprar en el procés d'aprenentatge, ja que no només l'utilitzen els alumnes sinó que hi ha un treball previ del mestre on crea el projecte per tal de treballar els conceptes adequats.

El territori interpersonal

"TERRITORRI" Quin camp d'acció més gran que té aquesta paraula...
Suposo que per aquest motiu va ser el terme proposat per al treball final de mòdul.
Després de que aquest terme donés algunes voltes pel nostre cap, la Laura i jo vam escollir el territori que hi ha entre dues persones quan es comuniquen, aquest se'n diu "Territori Interpersonal".

Després de tots els recursos i eines que ens van oferir els mestres per tal de fer una bona exposició i d'utilitzar les estratègies que varem poder extreure del llibre "Com parlar bé en públic". Joana Rubio. Vam intentar transmetre al nostre públic allò que volíem, és a dir, el nostre objectiu era donar a conèixer aquest espai, respectar-lo i portar-lo en el camp dels més menuts. Ser conscients de que els més petits també tenen aquest espai i igual que als adults també se'ls hi ha de respectar, ja que sovint l'envaïm sense donar-nos compte.

En aquest treball havíem de posar en marxa tots els nous coneixements que havíem adquirit durant aquests tres mesos respecte a les dues assignatures del mòdul. Per la part de comunicació crec que l'exposició va estar ben estructurada; les idees i l'objectiu clars, vam introduir humor i la fluïdesa en el llenguatge oral crec que va ser correcte, tot i que potser en general podíem haver millorat en la velocitat del discurs i també en la correcció d'algunes paraules col·loquials. I per la part de TIC, varem utilitzar els documents de google com a eina de treball col·laboratiu, a més a més amb l'ajuda del bloc de l'assignatura varem poder descarregar-nos un vídeo de youtube amb l'extensió DownloadHelper.

I a continuació la presentació power point que ens va fer de suport en la nostra exposició:

Aquest treball a més a més m'ha enriquit en l'aspecte de treballar en parelles, he pogut aprendre i conèixer més a la meva companya Laura.

Quan varem acabar l'exposició les felicitacions dels nostres companys ens van fer veure que l'exposició ens havia sortit bé i el més important; que els hi havia agradat, per tant, objectiu aconseguit!

Debat

¿Poden intervenir les famílies a les aules?

Aquesta era la pregunta que obria el nostre debat.

El meu equip defensava el fet de que les famílies si que poden intervenir a les aules, és a dir, estaven A FAVOR i a partir d'aquí ens vam preparar el debat a partir de dos arguments principals; en el primer ens basàvem en l'aspecte emocional i psicològic dels nens i en el segon, en el gran ventall de possibilitats diferents que hi ha avui en dia de participar a l'aula, i a més a més i seguint l'estructura també disposàvem d'un inici on presentàvem aquests dos arguments i d'una conclusió.

Ens vam documentar y buscar informació, varem fer un petit esborrany del que serien els discursos i finalment ens vam posar a practicar, per intentar donar aquest to convincent i respectar els torns amb el temps corresponent.

Després de veure el vídeo de la lliga de debats universitaris, ens tocava a nosaltres, era el nostre torn i l'equip contrari estava ben preparat.

El resultat va ser força bo des del meu punt de vista, varem mantenir el públic atent, ja que entre els dos equips es va crear una tensió a causa dels diferents punts de vista que manteníem respecte a la pregunta inicial. Es va poder veure que els dos equips vam treballar per separat i que no hi havia res preparat.

Aquesta experiència ha estat enriquidora com totes les altres, ja que desconeixia l'estructura dels debats i no havia participat en cap d'aquesta manera. El fet de poder-lo experimentar i més endavant de seguir veient els altres debats dels meus companys m'ha proporcionat tot un conjunt de recursos i estratègies alhora de parlar en públic, com per exemple tenir molt en compte el volum de la veu, que les idees que vols transmetre al públic siguin clares i estiguin ben estructurades i també he pogut veure la importància de la documentació, és a dir, que per tal d'argumentar o bé defensar alguna idea s'ha de partir de la base d'alguna informació rellevant.

Doodle

Aquesta presentació forma part del treball que varem tenir que realitzar a partir d'una enquesta que ens van presentar en Gestió de la informació i TIC. Aquest consistia en explorar un dels temes que es presentaven com a recurs assignat per grups, explorar-lo, i a continuació fer una breu explicació als companys de classe sobre el funcionament.
Bé, aquest programa és el Doodle, que serveix per crear enquestes i tot seguir planificar esdeveniments. Per exemple, faríem servir les enquestes per triar quina pel·lícula volem veure i quin dia i hora, a continuació crearíem l'esdeveniment per tal d'informar quin dia es faria aquesta quedada, quina pel·lícula aniríem a veure, on aniríem, etc.

Aquest programa el vaig trobar molt interessant, ja que és una manera més ràpida per escollir diferents opcions proposades; a més a més penso que és fàcil d'utilitzar, és a dir, no es necessiten moltes instruccions per a saber com funciona.

En definitiva puc dir, que tant aquest programa és un nou coneixement adquirit que me'l guardo dins del meu sac.

Lectura en veu alta

ARA JA NO ÉS HORA - Sergio Dalma

"Un altre diumenge, camí del capvespre

tan dins del meu món, avui penso

allò que el temps amaga.

Llegint cada carta i paraula a paraula

per tu va signada.

Un altre diumenge, camí del capvespre.

No m'esperava una trucada passada mitja vida

qui sap si després de tanta espera

tens una manera.

Més no puc entendre que em diguis

que no et vols anar d'aquí

no sé ara, no sé ara...

Trauré de mi un somriure

i així no hauré de plorar

massa temps per decidir-te

vull oblidar tot el passat.

Ara ja no és hora

ara que has perdut a la persona es quan t'adones

que el meu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida

es quan te n'adones...

Ara ja no és hora

l'ànima que un dia vas ferir es va fer invisible

i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble

ara ja no és hora...

Un altra diumenge, camí del capvespre.

Hi ha coses que no esborraria però

que mai més faria

encara que passin els dies

tothom trobarà una sortida

el bon mans de l'odi comença a podrir-se.

I tu cada vegada ho fas pitjor.

Què intentes canviar?

Massa temps per decidir-te.

Millor si et quedes on estàs

Permet que et digui avui...

Que ara ja no és hora

ara que has perdut a la persona és quan t'adones

que el teu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida

es quan te n'adones...

Ara ja no és hora

l'ànima que un dia vas ferir es va fer invisible

i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble

ara ja no és hora..."

Vaig estar dies buscant un text que m'agrades, perquè no volia llegir qualsevol cosa, estava convençuda de que havia de triar un text que m'agrades molt, però no el vaig trobar. En tinc alguns guardats, però resulta que eren en castellà, fins que vaig decidir llegir la lletra d'aquesta cançó. Al principi se'm va fer una mica difícil només llegir-la i no pas cantar-la doncs el fet de que ja em sàpigues la lletra em conduïa a cantar; però a base de practicar vaig poder treure la cantarella i llegir el text que forma la cançó.

Vídeo: La pissarra digital

Des de la web www.edu3.cat he trobat aquest vídeo que parla sobre les pissarres digitals a les aules.

Ens mostra algunes de les activitats que podem dur a terme utilitzant aquest recurs digital, ja que es pot fer servir com les pissarres de tota la vida, o bé com una metodologia més moderna.

Penso que aquest recurs té bastants avantatges tant per el professorat, com pels alumnes, com per exemple; en aquest tipus de pissarres no hi ha el problema de l'al·lèrgia al pols dels guixos, les activitats es poden portar preparades i no es perd temps en escriure-les a la pissarra, un dels programes que es pot utilitzar (SmartBoard) té un gran ventall per a crear activitats molt diverses i que nos seria possibles fer-les en les altres pissarres.

Vaig tenir la sort de poder experimentar amb aquest recurs digital, crear activitats, fer servir la pissarra digital etc; i l'experiència em va agradar molt.

Pràctica amb el Windows Mokie Maker

A partir de l'utilització de dos editors multimèdia, com són l'Audacity on es treballa el so i el Gimp on es treballen les imatges; aquest últim molt semblant al conegut Photoshop, vàrem crear aquest vídeo.

La proposta consistia en conèixer i experimentar el Windows Movie Maker a partir de la gravació que havíem dut a terme amb l'Audacity i les imatges que varem treballar i modificar amb el Gimp.

Des del meu punt de vista, penso que és una bona eina, amb moltes possibilitats i molt creativa. És un bon recurs per als mestres per tal de dinamitzar i motivar als seus alumnes.

Qui ets tu?

"L'estudiant de la carpeta extravagant"

Ella és una estudiant, una alumna, una mare...

Té els cabells negres com el carbó, ondulats, brillants com quan el sol reflecteix en el metall, i suaus com el cotó; els seus ulls desprenen vitalitat, energia i ganes de fer, són clars, d'un color verdós com el de les botelles de vidre de sidra. El seu to de pell és rosat, i de ben segur que a l'estiu es deu convertir en un to més càlid, les seves mans es veuen netes, polides, com si s'acabessin de submergir en una fina capa de crema hidratant. Té un somriure eixerit que transmet confiança i d'on s'escapen algunes rialles, els seus llavis són fins i amb un perfil ben marcat que deixen veure unes dents blanques com la neu.

Amb un nom compost, il·lumina allà on va, és clara, sincera, organitzada, treballadora i ben ordenada; es mostra amable, oberta i dolça com el gust d'un núvol de sucre; li agrada manar, donar el seu punt de vista, suggerir i aconsellar.

Sempre duu unes sabates, lluents i vistoses.. que deixen veure un caminar decidit, segur, lluitador i amb empenta. En aquest viatge l'acompanya la seva carpeta, tant característica com ella, és una carpeta ben extravagant que alhora li dóna aquest toc especial i diferent.

"Les escoles maten la creativitat" - Ken Robinson

Aquest és el vídeo que vàrem veure a la classe de comunicació el divendres 9 d'octubre.

És una conferència que fa el senyor Ken Robinson sobre l'educació i la creativitat humana, de la capacitat d'innovació que tenen els infants i que a mesura que van creixen els la fan perdre, ja que adquireixen la por a equivocar-se.

Ens defineix la creativitat com el procés de tenir idees originals que tenen valor i que aquesta és tan important en l'educació com l'alfabetització, ja que hauria de tenir el mateix grau d'importància. També ens explica que l'educació arreu del món té la mateixa jerarquia de matèries (matemàtiques i idiomes, humanitats i l'art) i que cada vegada més als infants els eduquem de cintura cap amunt, i no potenciem la resta del cos. Com a conseqüència d'això moltes persones que tenen un gran potencial de creativitat es pensen que no el tenen, perquè no van ser valorats a l'escola.

Aquest vídeo em va fer reflexionar sobre aquest tema, ja que no se m'hagués cridat l'atenció si no arribo a veure'l. Estic d'acord amb aquest senyor, penso que cada infant té el seu potencial en unes habilitats i que aquestes no s'han de deixar de banda, sinó tot el contrari, seguir potenciant-les.

I respecte al tema de la comunicació, aquesta conferència la vaig trobar brillant i digne d'exemple. Cal destacar tot l'humor que li posa, les pauses que fa, els exemples que posa de la seva vida o anècdotes, fa preguntes i silencis i es mostra tranquil.

Llengua i llenguatge

"Què és llengua i què és llenguatge?"

Aquesta és la pregunta amb la que vam començar la classe i vàrem poder veure la diferencia que hi ha entre aquests dos termes.
El llenguatge és el que ens fa ser humans, un do universal, una facultat que només posseeixen els humans. Aquest té com a funció principal ordenar i classificar en categories el món (els objectes, les percepcions...) i gràcies a ell es poden fer esment d'aspectes abstractes.

Per una altra banda, la llengua és la concreció del llenguatge, un sistema de signes orals propis d'una comunitat.

Per concloure es pot dir que sense una llengua i un llenguatge no hi hauria comunicació, però també s'ha de saber quan i com dir el que volem comunicar.

Bons comunicadors

Aquesta és una altra activitat de la classe de comunicació, consisteix en buscar el nom d'una persona coneguda socialment, la qual considerem bona comunicadora i mostrar les raons d'elecció per mitjà de tres o quatre adjectius.

Van sortir moltes persones, i molts més adjectius, com per exemple: tranquil, delicat, expressiu, clar, pacient, humil, humor, etc.

Jo vaig escollir en Pep Guardiola i el vaig definir com a directe, clar i amb empatia, ja que penso que a l'hora de parlar no li dóna voltes al tema, sinó que diu o respon allò que li pregunten, i per una altra banda al fet de haver estat també jugador mostra una gran empatia que la reflecteix en les seves paraules.

D'aquesta activitat vàrem poder veure els elements importants per a ser bons comunicadors, els quals destacaven la claredat, la intel·ligència, l'expressivitat, entre d'altres.

Penso que per arribar a ser bons comunicador hem d'adquirir i bé treballar alguns aspectes, fer-los nostres, automatitzar-los a l'hora de parar, però també crec que tot això no es pot aconseguir si no ho posem en pràctica, per tant, també hem d'adquirir experiència.

Qui sóc jo?

Aquest títol correspon a la primera dinàmica que vàrem fer a la classe de comunicació. La Rosa ens va presentar aquesta pregunta i cadascú va haver de respondre-la per escrit, d'aquesta manera havíem de pensar en nosaltres mateixos.
Per la meva part, sincerament, em va costar bastant respondre; ja que sembla una pregunta fàcil, però fins que no la tens cara a cara, no te n'adones de la complexitat que té.

Penso que gairebé mai fem aquestes reflexions sobre nosaltres mateixos, hauríem d'intentar trobar totes aquelles coses que podem millorar o bé aquelles altres que han de continuar pel bon camí.

Doncs, aquesta pregunta, jo responc:
"Sóc una noia riallera, alegre i optimista, ja que sempre intento trobar les coses bones de les males experiències, doncs penso que de tot se n'aprèn. Em considero una persona activa, de confiança i nerviosa; bé, més ben dit, un cul inquiet. Amago la meva timidesa mostrant-me extrovertida, sóc responsable, lluitadora, competitiva, m'agrada escoltar i alhora parlar, estar amb la meva família i els amics. També puc dir que sóc noble amb mi mateixa, confio amb la meva força interior."

Mapa conceptual: Programari Lliure

Ens van donar a conèixer un programa que ens ajuda a crear mapes conceptuals d'una manera molt eficient, aquest és el CMapTools. A partir d'aquí se'ns va fer una proposta de treball que consistia en crear un mapa conceptual sobre el programari lliure, a més a més ens van proporcionar tot un seguit d'informació per tal de poder seleccionar conceptes i anar-los relacionant.

El resultat final és aquest mapa conceptual.

Penso que la utilització d'aquest recurs és molt interessant ja que és una altra manera d'aprendre significativament i alhora anar relacionant coneixements en els nostres esquemes mentals. Per una altra banda, els mapes conceptuals són també una altra manera de gestionar i ordenar la informació.

Respecte a la utilització d'aquest nou programa per a mi, he pogut comprovar que és molt eficaç, i fàcil d'utilitzar i a més a més te l'avantatge de poder guardar els teus mapes conceptuals en un servidor per poder-los recuperar des d'un altra ordinador quan els necessiti.

Pensant amb el cap dins de l'aula dels més menuts, aquest recurs és una eina molt favorable per a la pròpia organització de la mestra dins de qualsevol àmbit, és a dir, per mitjà d'un mapa conceptual es pot recollir i emmagatzenar molta informació.

Treball col·laboratiu

Des de l'assignatura de Gestió de la informació i TIC hem estat experimentant i descobrint les possibilitats que tenen els documents de google i ens han demanat el següent treball col·laboratiu.
En els documents de google ens trobem que podem crear diferents tipus de documents (text, power point, full de càlcul, etc) primer de tot vam crear un índex en un document de text on es pot veure com hem anat discutint la creació d'aquest.
A continuació vam pensar que per a presentar el treball ens aniria bé un recurs digital com podria ser una presentació power point, i així ho vàrem fer.

L'utilitzaríem com a suport mentre presentem el tema.

A més a més per saber com ha anat la nostra presentació, vàrem adjuntar una enquesta per avaluar els coneixements i el que pensen els nostres companys sobre com ha anat l'exposició.


Penso que aquest nou mètode de treball és mol útil, ja que és una nova manera d'organitzar-se a l'hora de realitzar treballs en grup. D'aquesta manera, com normalment es fa, no s'ha de fragmentar el treball entre els membres del grup, podem tenir una visió més completa de tot el cos del treball, podem donar les nostres visions i punts de vista interactivament i incloure i ampliar per part de tots els membres els diversos punts que s'inclouen en el treball.
Per una altra banda desconeixia totalment l'existència d'aquest recurs i des del moment en que el vam experimentar per primera vegada a l'aula és un dels mètodes que més utilitzo actualment.

"Una imatge val més que mil paraules"

Idees principals:

1. La parla és un aspecte distintiu dels humans respecte als altres éssers vius
2. L'home va parlar 70.000 anys abans no sorgissin les primeres imatges (pintures rupestres)
3. Avui en dia, les imatges han adquirit molta importància en la societat actual
4. Una imatge té un límit, la parla no.
5. Tant la imatge com la parla són necessàries, ja que es complementen.


Síntesi:

En aquest article extret del llibre "Una imatge no val més que mil paraules" ens explica la vida que comparteixen i han compartir les imatges i la parla.

Ens diu que la parla és el tret que ens diferencia com a humans i que durant molt de temps hem viscut sense imatges. Però avui en dia, hi ha imatges molt útils que poden moure moltes paraules, com és l'exemple de les senyals de tràfic, però com a contradicció ens trobem que hi ha moltes idees que no es poden expressar amb imatges, és a dir, les imatges tenen un límit, en canvi amb la parla podem expressar-ho tot.

Un inici ple de somriures

Després d'estar uns dies pensant en com estrenar el meu blog, ja m'he decidit! i aquí començo la meva primera entrada, deixant un petit text d'una de les millors coses que considero que hi ha en el món, UN SOMRIURE! :)

"Una sonrisa no cuesta nada y produce mucho. Enriquece a quienes la reciben, sin empobrecer a quienes la dan. No dura más que un instante, pero su recuerdo a veces es eterno. Nadie es demasiado rico para prescindir de ella, nadie es demasiado pobre para no merecerla. Una sonrisa no se puede comprar, ni prestar, ni robar, pues es una cosa que no tiene valor, hasta el momento en que se da. Y si alguna vez tropiezas con alguien que no sabe dar una sonrisa, se generoso y dale la tuya, porque nadie tiene tanta necesidad de una sonrisa como el que no puede dársela a los demás". Gandhi.